[maria]

Avui, estic a casa arreglant coses i mi trobat el recordatori de la meva mare, que no avia mirat des de llavors, va morir 7 mesos després de la Sandra. La Sandra era la nineta dels seus ulls.

Una meva amiga va fer l’escrit, diu que no sap com l’hi va venir,  perquè no es massa d’escriure.

“Amb dolçor i tendresa tanco els ulls terrenals….. M’he alliberat d’un cos feixuc, i d’una motxilla massa pesant per dur. He obert els ulls a un cel Blau, i…. cel endins…. una llum brillava i una mà m’esperava. Ens hem for en una abraçada….. no em ploreu, estic bé, “la Sandra m’ha vingut a trobar”m Sé que deixo un buit dins del cor dels que m’estimeu, però no patiu, ens tornarem a trobar.”

Tots aquest dies em semblen com si estigues en un núvol i que estic somiant. No sembla realitat, no pots ser.

Un petó