[jordi]

Hola atod@s os paso un escrtito que nos leyó ayer en el grupo de duelo Lucia (mama de Mirella) el escrito lo hizo la hermana de Mirella para ella, espero os guste:






Permanències



Tot el que emb queda són permanències
Fils entrellaçats, paraules, somriuresç
Instans eterns

Alló que em queda
Dolor, llàgrimes, ràbia
La Lucia amb el teu vestit vermell
Ballant, girant amb el vent de la platja
La teva roba tenint cura del meu cos
Els teus llibres omplint la meva ment
L’abraçada que em vas fer al Raval

No puc evitar
El desig d’un retorn imposible
El teu desccans, el meu neguit

Tot el que em resta són permanències
Els teus ulls, les meves llágrimes
I tot i això em sento afortunada, et dono les gràcies
pel temps que vam compartir, l’amor que em vas donar.
Perquè malgrat que ja no hi ets em queda mol de tu.
Tot el que em queda sòn les intermitències.