Estenc la ma i no hi ets.
Pero el misteri d'aquesta teva absència
Se'm revela més docilment
i tot del que pensava.
No tornarás MAI MÉS,
però en les coses i en mi mateix
Hi has deixat l'emprenta de la vida
que visc no solitari.
Si nó amb el món, i tu per companyia.
Ple de tu fins i tot quand no et recordo
i amb la mirada clara dels que estimem
Sense espera cap mena de recompensa.
Miquel Marti i Pol
